Fill de Sallent, confessor de la reina Isabel II, arquebisbe de Cuba. I missioner.
Son pare volia que muntés una fàbrica, però ell desitjava ser cartoix. Als 22 anys entrà al seminari de Vich; va provar d’anar a la cartoixa de Montalegre, i una tormenta li ho va impedir. Va veure la seva vocació missionera. Arribat a Roma va provar d’ingressar als jesuites, però un fort dolor a la cama li va obligar a retornar a Espanya.
Essent rector de Viladrau, el seu bisbe va veure les seves qualitats missioneres i el va enviar arreu la comarca. El pare Antoni Maria no deixava de publicar llibres i fulletons per escampar la fe, i d’ensenyar el catecisme als nens. Però la regió estava en guerra entre liberals i carlins; va a anar a Canàries, on molt aviat li deien «el padrito».
Tan querido era que es patrono de Las Palmas. Le hicieron arzobispo de Cuba, donde sufrió atentados. La reina Isabel lo eligió por confesor. Regresó a Madrid, predicó por todas partes, fundo institutos misioneros. Donde el pasaba crecía la fe. Como tantos buenos, murió en el exilio.
Puix que al Cel ja heu aplegada
la collita que no mor
Oh Claret vostra sembrada
feu que arreli en cada cor.
Categories: Alma
….y fundador de las Cajas de ahorros
Si tuvo que perdonar los pecados de Isabel II , «la reina fondona» tuvo un trabajo importante y laborioso.
Sobretodo con el General Serrano.