El nacionalista Miquel Sellarès fa por.

Pere Cardús, el pare que ensenya com educa els fills en el nacionalisme, entrevista a Vilaweb al fundador de Convergència Miquel Sellarès. L’al.lucinant conversa ens ajuda molt a entendre els aspectes violents del nacionalisme, que poc a poc es van palesant a Catalunya. Fem-ne un repàs:

– La violència, a les arrels de la ideologia nacionalista. «Vaig participar en la difusió del llibre de mossèn Josep Armengou ‘Justificació de Catalunya’, també independentista, que es va repartir en el món de l’escoltisme». Jordi Pujol va reeditar i prologar aquesta joia el 1996, dient que era «apassionant». Què diu aquest llibre de  capçalera del nacionalisme? Entre d’altres coses, el que s’ha de fer amb els catalans que parlen castellà: «L’home que a la seva terra es constitueix en introductor d’una llengua forastera (…) és un degradat i un miserable. Té obligació d’emigrar (…) ha perdut tot dret al seu país. En tot cas, només pot reclamar vuit pams de corda i un arbre mort on penjar-se. I, encara, que es podreixi penjat enlaire, sense que el seu cos espuri contamini la mare terra de la qual s’ha avergonyit».

– Catalunya, en lluita com Israel. Sellarès recorda l’impacte de la seva estada a Israel amb 18 anys. En aquell temps alguns joves (com ara Josep Borrell) hi anaven per viure l’experiència socialista d’un kibbutz. Però a Sellarès li agradava un altra cosa: «Les patrulles de soldats portaven cinc fusells diferents i vestien uniformes d’orígens diversos… Era un poble en lluita i que mirava de defensar-se en un entorn hostil. (…) A mi em va colpir aquell poble en lluita». Evidentment, Sellarès creu que Catalunya està en lluita amb l’hostil «Espanya».

– Justificació del terrorisme: «Guardo un respecte profund per aquella gent que, enfront de la violència de l’estat, van mirar de reaccionar. Allò volia dir que érem un país normal«. Aquella respectada gent eren d’ETA, ÈPOCA i Terra Lliure, i la «reacció» era el terrorisme. En concret, Sellarès parla de la «relació amb homes com Martínez Vendrell o Txomin Iturbe Abasolo«. Martínez (si us plau, passi pel catalanitzador de cognoms) va fundar el grup terrorista ÈPOCA, i va ser condemnat per l’assassinat de Josep Maria Bultó amb una bomba al pit. Abasolo va se un dirigent etarra. Sellarès és membre de la junta d’Òmnium Cultural, que descriu la Catalunya separada com «un país normal». Sembla que pel fundador de CDC un país normal és un país de cotxes bomba i trets al clatell.

– Assenyalant l’enemic exterior i la quinta columna: «El gran perill és que estiguem tan distrets amb l’enemic exterior que ens oblidem de la quinta columna. (…) Em preocupen aquests que tenim a casa«.  Sellarès parla dels «poderosos» Cercle Equestre, Pont Aeri, Godó, etc. Però nacionalistes com la Marta Alòs i el comissari Toni Soler ja han estgmatitzat els catalans lliures de nacionalisme amb llenguatge guerracivilista:«quintacolumnistes», «col.laboracionistes», «colons»…

– Preparant el cop d’estat?: «L’endemà d’allò que hagi de passar (sic) hem de tenir gent que pugui controlar l’espai aeri, l’espai marítim, el terrestre i el cibernètic. Són coses que ja hem de tenir preparades, disposats per actuar. I hem de tenir la gent preparada i formada a l’estranger per a poder assumir responsabilitats». En la línia del document de l’ANC on es proposa un cop d’estat amb la presa d’aeroports i fronteres.

– Imperialisme nacionalista: «les Illes i el País Valencià» són «la resta de la nació. (…) Caldrà enviar salvavides» quan arribi la secessió.

– Exèrcit català i delirium tremens: «Catalunya ja té exèrcit. A Catalunya li pertoca un 20% de l’exèrcit espanyol. (…) Tenim avions, destructors, carros de combat». No comments.

Ja ho veuen: cada cop és més fàcil veure el rostre agressiu, guerracivilista i violent del nacionalisme. Aquesta gent no hi toca i fa por. Ara bé, en Sellarès sap que als catalans encara ens queda seny: «el pitjor que podria passar en aquest moment és que algú actués amb violència. Encara més: el primer que actuï amb violència haurà perdut».

És coherent això amb justificar el terrorisme, insinuar que Catalunya és un Israel en lluita constant, propagar un estat d’ànim bèl.lic, suggerir preparar-se per a un cop d’estat, assenyalar «Espanya» i la meitat de catalans com «enemics», i anunciar l’expansionisme a València y Balears?.

Encara millor: de debò és compatible el nacionalisme amb la convivència i la pau?

Categories: En el Butifarrèndum, Huid del nacionalismo, Pensando bien

Tags: catalan nationalism, Dolça Catalunya, dolcacatalunya, Josep Armengou, Miquel Sellarès, Nacionalismo catalán