La llum ja birbilleja com no ho ha fet fins ara, però als intel.lectuals del «prucés» només els interessa la seva ideologia i el català de TV3.
«En entrar la primavera se diria que unes mans invisibles, lleugeres i perfumades voleien d’ací i d’allà, arreglant la maisó dels homes. La trencadissa de vidres ha sigut escombrada dels rius i gorgues. Elegants catifes verdes han substituït les lletges estores de fullaca, que rossejaven per tots cantons. L’or i l’esmalt tornen a lluir en les planes assoleiades i van desapareixent dels boscos rònecs. I les mans invisibles voleien, voleien i treballen sense descans amb un gust i una delicadesa verament femenins. Ara estiren la cresta sedosa de les roselles, ara esparpellen entre l’herbei les estrellades margaridoies, ara engalanen els polls amb penjarelles de vellut vermell i desclouen les beines groguenques i engomades, on les carolines estotgen ses fulles primerenques. El bosc, l’han tapat amb cortines d’heura i xuclamels, adornant-les amb unes floretes que semblen capets de dragons amb les boques obertes, que vibren fiblons grocs i que vessen flaire en lloc de verí: feristeles que recorden ensems lo salvatge del lloc i la cultura de l’artista que les ha ideades. Tot està al seu puesto. El cel és blau. De tant en tant els nuvolets que hi passen espargeixen una pluja fina, com eixida d’un polvoritzador. Talment sembla que una dona llesta i ben endreçada s’ha fet càrrec de l’arreglo del món. No se la veu sinó per ses obres, no se la sent sinó per l’olor que escampa i per la dolça voluptuositat que comunica a tots els sers. Els ocells s’afanyen a teixir sos nius… Jo me revifo, l’enamorament de la bellesa abrillanta els meus somniosos pensaments i el meu cor palpita, palpita amb l’emoció d’un amor indeterminat» (Joaquim Ruyra a La Veu de Catalunya, 4 d’abril de 1897).
Categories: Arte dulce
Molt bonic!!!
La vida té tota aquesta bellesa, disfrutem-la.