L’any 1910 van votar en contra que la senyera pengés del palau de la Generalitat.
Es va presentar una proposta perquè a les festes i solemnitats s’adornés la façana de la Diputació Provincial, seu a l’actual Palau de la Generalitat, també amb la bandera catalana. Ningú hi va fer oposició. Però el senyor Santiago Gubern, del Cercle Nacionalista Republicà…
«Amb sorpresa general se vegé al republicà nacionalista senyor Gubern presentar una esmena a la proposició (…) en la qual, segons s’hi expressa, ja no vol, ja no desitja, que sigui içada sempre, en totes les més ocasions possibles, la gloriosa bandera de les quatre barres, i demana que no més fós içada en les festes de caràcter popular català. Com no resultés ben clara l’idea aixís expressada, el senyor Gubern va manifestar que’s podria içar, per exemple, per Corpus, per Sant Jordi, etc, etc..». (La Veu de Catalunya, 17 febrer 1910, p.2)
El Cercle Nacionalista Republicà es va acabar fusionant amb les forces d’esquerra i republicanes de Catalunya. El senyor Gubern va arribar a President del Tribunal de Cassació de Catalunya, nomenat pel nefast Lluís Companys. Durant la guerra civil va marxar a França, però va tornar amb la victòria d’en Franco, el 1942. Va morir tranquil.lament el 1960 a Barcelona.
Ja ho veuen: un nacionalista republicà, home de Companys, que no volia que la senyera pengés al balcó de la futura Generalitat.
I ara volen que creiem les declaracions que fan Junqueres i Mas d’amor a Catalunya. Coses del nacionalisme.
Categories: Historia, Huid del nacionalismo
Perdoneu, suo masas dolços amb aquets dos patios, dic aixó, perqué en realitat no son coses del nacionalesme, sino crec jo que del fanatisme dels seus pobres cervells.
Lo malo es que una caterva de borregos les siguen con el empuje de sus apesebrados lugartenientes de las organizaciones creadas para tal fin.