El pobre arbre, testimoni de l’agressivitat nacionalista.
«Una nació, una llengua!! Per Catalunya!!»
Ja hem explicat com el Pi de les tres branques va passar d’al.legoria trintària (3 branques = Trinitat) a símbol del pancatalanisme (3 branques = Països Catalans) per art de nacionalisme. Malhauradament, això va comportar que els pacífics aplecs religiosos i patriòtics al peu del Pi esdevinguessin moltes vegades batalles campals entre corrents nacionalistes.
Per exemple, durant la Trobada Nacionalista del 1996 membres del partit nacionalista Estat Català van ser atacats per la PUA, agrupació esquerrana precedent de les CUP. Els atacants, més de 60, armats amb pals, tiradors, pistoles d’aire comprimit i d’altres armes, va atacar una quinzena de membres d’Estat Català, resultant diversos d’aquests amb ferides. El més greu va ser Ventura Niubó, militant de més de 70 anys i veterà de la Guerra Civil, que fou colpejat al cap amb un pal.
Records del pacifisme nacionalista…
Categories: Historia, Huid del nacionalismo
Serà pi de les dues branques.
Yo;volguera una rameta per a fer un bastó pa regalaselo al David»Fernandez»;chicot Zamorano-Catalá de «pura cepa»per a que al proxim apleç,acudixca ben preparat.
Entrevista al Pi de les Tres Banques: «mi hijo, de mayor quiere ser una mesa de Ikea.» (minuto 3:10)
http://www.laxarxa.com/matinsenxarxa/noticia/parlem-amb-el-pi-de-les-tres-branques
Lluis: Si estuviéramos en la antigua URSS, podríamos escribir que a los locutores que entrevistan al pino,los van a depurar volando. Respecto a lo del acto violento, resulta que es cierto el viejo refrán de «que no hay peor cuña que la de la misma madera». Para un musulmán lo más peligroso es otro musulmán; para un cristiano, otro (por la antigua Inquisición). Para un nacionalista, otro nacionalista. Si cogemos el ejemplo de Irlanda, a partir de 1921 lo que hicieron fue matarse entre sí. Y de la CUP y el chófer de Otegui, puede esperarse cualquier cosa. Es «lumpem», que diría Pablo Iglesias, el de «Podemos»… inflarnos a galleta limpia.