Aquest cop, la cubana no va migrar i va optar per transubstanciar-se en rojigualda.
La cubana provocava la divisió al poble. Sentia el menyspreu de la canalla i la gent del carrer. Només els «forcos» (els fans de la Forcadell) la miraven amb orgull, sabent que la visió de la cubana feria els sentiments de tants vilatans, fent-los sentir estrangers i forçant la seva «conversió» al separatisme per poder superar aquest sentiment d’opressió nacionalista. «Reducció de la dissonància cognitiva», que diuen els psicòlegs.
Qui es va convertir, però, va ser la cubana. Diu un vailet que va parlar amb ella: «fas molt de mal al poble. Si vols, pots convertir-te en bandera de tots: senyera o rojigualda. Per fer-ho, has d’estimar la convivència, la pau, la nostra història, i has de deixar la teva dosi de TV3 i Catalunya Ràdio. Prova-ho i seràs lliure».
A l’endemà, la cubana era una rojigualda.
Categories: Catalunya de tots
Buenísimo. A este «vailet» hay que cuidarlo. Este si que tiene seny.
Jajajajajaj!!!!
El to humorístic d’aquestes notícies és genial!!
Jose de la Roda, pero que bonito te ha quedado ese verso
Gracias, Coque, para todos vosotros, y esperando que en breve el nacionalismo sea derrotado en las urnas por el seny proverbial de los catalanes.
EN BORGES DE CAMP DE UN PALO
una cubana pendía,
que, percibiendo del pueblo
manifiesta antipatía,
con la malhadada estrella
el hara-kiri se hacia
y, libres las cuatro barras,
al amanecer del día,
siendo Bandera de todos,
roja y gualda se volvía.
¡Bravo..!
Aquesta si que es bona!!! Em falta la Senyera, a sota, les dues les sento molt meves, pero be, ja m’està be.
Que va, esta noticia es todavia mejor, no es que desapareciese la cubana, sino es que además se sustituyo por una bandera española.
Que mencanta lleixi aquestes notisies