Està clar que el nacionalisme no és una forma normal d’estimar Catalunya.
«Què, maca, creus que li agradarà aquesta cubana a en Ianukòvitx?»
«Sí, president Companys… ja tenim la cubana penjada. Tornarem al 1934!»
El radical Quico Homs -a La Vanguardia d’abans de les subvencions li deien «talibán»– va declarar fa poc que el «procés» separatista “si se cierra en falso, puede desembocar en una situación como la que vive justamente Ucrania en estos momentos”. Avui, a Ucraïna hi ha desenes de morts i està en situació prebèlica amb Rússia.
Ara ens diu en Junqueras que l’entrada d’Ernest Maragall a ERC acompleix una mena de destí històric: «No oblidem en els anys 30 la col·laboració republicana i socialista, quan ens presentàvem conjuntament. Té tot el sentit del món mirant al passat i sobretot en la mirada al futur». Els anys 30 van acabar en guerra civil i extermini de milers de persones a la Catalunya d’ERC.
Dolça i dissortada Catalunya, què et vol fer aquesta gent?
Categories: Historia, Huid del nacionalismo
Pues si, son nacional-socialistas
El maragall ese solo busca protagonismo,ya tenia que haber salido del PSC pero hace tiempo,lo que haga en esquerra es cosa suya.
Si al feroz nacionalismo
el socialismo se junta
ya no cabe otra regunta:
es nacional-socialismo.
Resposta: ens volen portar al desastre més greu que haguem viscut mai en els darrers trenta i escaig anys.
Els que varem massacrar no eren persones: eren feixistes i botiflers, incluit el capità Collons (El capità Collons, para los que no lo saben, era el jefe militar de ERC hasta que Companys lo mandó asesinar por interponerse entre él y una mujer casada a la que pretendía).