Comparen l’actitud d'»Espanya» amb la violència masclista.

Un tal Ángel Puado (madrileny, resident a Alacant i sembla que pancatalanista… si us plau, passi pel catalanitzador de cognoms) ha fet un curmetratge per «reflectir» la relació entre «Catalunya» i «Espanya». El video comença i termina amb Els Segadors, amb la pacífica estrofa del «bon cop de falç».

Ella, una valenciana obligada a parlar castellà, vol deixar el seu marit, un espanyol intolerant. La raó? «Mai no m’has estimat», «no em respectes», «m’ofego»… El marit, amb crits i agresivitat que contrasten amb la dolçor de la dona, s’hi nega per activa i per passiva, i maltracta la seva parella obligant-la a parlar en castellà («parla normal!») i a acceptar la convivència. Quan el protagonista veu que la voluntat d’ella és ferma l’amenaça en fer-li la vida impossible si finalment l’abandona.

És miserable comparar la situació creada pel nacionalisme («Espanya ens roba», «ens volen aixafar», «subvencionem Espanya», «ens volen residuals», «ens colonitzen», «ens neguen drets») amb la violència masclista. És insultant acusar «Espanya» de fer xantatge emocional a «Catalunya».

És ofensiu comparar les tensions nacionalistes amb un divorci entre «Espanya» i «Catalunya». Catalunya és Espanya, com és Europa, i ningú no pot privar els catalans de la seva identitat, en nom d’una ideologia negativa que va destruir Europa dos cops al segle XX. O potser hem de dir, senyor Puado, que va deixar Europa com una «família desestructurada»?

Algú li hauria de dir al sr. Puado que els seus jocs fan mal a la societat. Un cop més, el nacionalisme insulta per crispar la gent i radicalitzar-la. Incitar a l’odi no afavoreix el bé comú del catalans.

Categories: Huid del nacionalismo

Tags: Ángel Puado, catalan nationalism, Dolça Catalunya, dolcacatalunya