Ramon Ribas Rius (Barcelona, 1903-1983) es va formar a la Llotja. Exposà des del 1919, i el 1922 guanyà la medalla Masriera de paisatge a l’Acadèmia de Sant Jordi. Va rebre multitud de premis i medalles: el 1952 se li va atorgar el Premi Extraordinari Duque de Alba. Residí per un temps a Madrid i a Mallorca, llocs on exposà sovint, com a Barcelona.
Les seves obres més representatives són les de temes de ballet. Però també va apropar-se al tema taurí. Encara no tenia el gust minvat pel nacionalisme.
Categories: Arte dulce
Senyor Ardèvol, és vosté bastant ignorant. Es una pena que el seu cognom enllaçi tant bé amb el meu.
Això és un tiu o una tia? Sembla un travelo, el drack queen de l’època.
Els de Dolça esteu grillats!
Ardèvol com homófobo i catet, ets un exemple palès de l’ambient retrògrad i excloent que sofreix Catalunya per culpa del nacionalisme local, recordes les pitjors èpoques del passat franquiste.
I després diu «el Jordi» (vide retro) que «tots els catalans independentistes són cultes, educats i respectuosos»….Amb qui ets tu respectuós, amb els teus líders nacionalistes, oi?.
Quines esperes obtenir una subvenció?. No t’agrada l’art, oi? …..Vas tenir problemes amb els travestis? ……et parlaven en castellà?.
Al meu parer el 35% de catalans nacionalistes són els mes grillats de Catalunya. Que li farem.
Jo penso que l´Ardevol té raó i no sóc indepe, la pintura aquesta es una mica guei, monflorit o comsevulla que es digui ara.
Benvolgut Joan, tens tota la raó. Cadascú pot exposar la seva opinió i dir que li agrada o que no li agrada. Però no és possible dir-ho sense molestar altres per qüestions alienes a l’art?.
Al meu tampoc m’agrada aquest estil de pintura, evidentment passat de moda. Conec aquest quadre des.de petit, per estar en el saló de ball d’una societat cultural que freqüentaven els meus pares. No se si és l’original o una reproducció. Allí no queda malament.
Record a tots que a la major part de la gent a Espanya avorria Picasso quan va començar a tenir fama mundial. De fet es va haver d’anar a París…..
El respecte per l’activitat artística, o per la diversitat, és el rerefons del meu comentari. Potser he estat una mica feridor, i en aquest sentit demano perdó.
Crec que Ardèvol va voler fer una gracieta. Però al meu parer els «travestis», mentre no infringeixin les lleis, em semblen perfectes.
És la llibertat de cadascú el que cal respectar, no?.
Atentament.