Ben mirat, tant el PSOE com el PP són responsables del domini nacionalista a Catalunya.
Des de l’època de Felipe González l’única política d’Estat l’han dirigida CiU i el PNV. En el fons, les queixes dels dos partits estatals per la situació que vivim en l’actualitat a Catalunya no deixen de ser llàgrimes de cocodril. O potser una estratègia calculada per treure vots a la resta d’Espanya.
El pensament del PP podria ser el següent: si puja el nacionalisme català, guanyem 5 diputats a Madrid, 4 a València i 4 a d’altres comunitats… i només en perdem 3 a Catalunya. Per tant, deixem-los que campin. D’altra banda el PSOE renega de la paraula Espanya i se sent més còmode en un regne de taifes, amb tripartits excloents.
Catalunya i Espanya sencera es mereixen molt més que un pur tacticisme polític.
Als catalans de seny ens toca reaccionar i impulsar un moviment propi en contra d’aquesta visió miop i de curt termini. Ara per ara, seria un error esperar alguna cosa de Madrid. Quan s’esvaeixin les majories absolutes, tornarem a ser moneda de canvi.
A nosaltres ens correspon bastir el futur d’una Catalunya oberta, que no renega del seu passat, emprenedora, rica i amb valors. A treballar!
Categories: Huid del nacionalismo, Mejor juntos, Pensando bien
Deja una respuesta