Parricidi constitucional?
En Miquel Roca va fer la Constitució. A la Constitució diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español» (art.1.2). També diu que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles» (art.2).
Ara bé, el sr. Roca diu que «hi ha un model esgotat i ha de ser substituït». Però quina mena de Constitució va fer el sr. Roca? Tan malament la va fer que ja vol fer-ne una altra? És la Constitució del sr. Roca una mena de cos mortal del que cal desfer-se’n quan ve de gust? Es curiós veure l’odi dels nacionalistes pels decrets de Nova Planta del s.XVIII, i la dèria de fer lleis de nova planta quan els hi convé.
El sr. Roca diu que «la llibertat descansa en l’obligació d’escoltar la veu del poble». No, senyor Roca. Més aviat, com deia en Ciceró i recordava en Balmes, la llibertat consistex en ser esclau de la llei. En aquest cas, en complir la Constitució que vostè va engendrar i va jurar que compliria.
El sr. Roca diu que «la consulta és constitucional si hi ha voluntat política». És a dir: tot és constitucional si ho diuen els partits. Però quan la voluntat dels governants impera sobre la llei se’n diu despotisme.
Conclusió: el sr. Roca diu que la seva Constitució no val per res, que la llei no s’ha de complir, i que cal ser despòtic.
Això, si no és parricidi, com a mínim és maltractament infantil.
http://politica.e-noticies.cat/roca-alerta-contra-una-ruptura-79836.html
Categories: CATchondeo, Pensando bien
En Roca Chunyennnnt ja el coneixem da fa molt temps, Malgrat que gaudeix d`una aurora d`home important i te els seus fans, tots sabem de la seva egoista trajectòria política i professional. Personatge distant, d`una fredor gelatinada, calculador maquiavèl•lic fins el darrer detall, i com els rapinyaires només actua de forma silenciosa i nebulosa per els seus i exclusius interessos personals. Sap moure`s, sap sumar i restar i dividir, però intel•lectualment es una pífia amb ets i uts., encara que amb la seva astúcia de fals home savi, no deixa de ser na serpent que va agafant diferents colors segons las seves conveniències del moment.